Ares dels Oms

Ares d’Alpont (ant.), Aras de los Olmos (es), Aras de Alpuente (es)

Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià; al límit amb Aragó i amb Castella, la frontera segueix, a molt poca distància, i al sud, el curs del riu d’Arcos.

El terme és accidentat per la serra del Sabinar (mola de Santa Catalina, 1.301 m; alt del Mampedroso, 1.203 m) i és drenat pel Túria. Les explotacions forestals cobreixen quasi el 60% de la superfície municipal (la devesa d’El Rebollo, de propietat pública, és una pineda de 4.500 ha). La resta són conreus (blat, sègol, ordi, vinya) i pasturatges que són aprofitats pel bestiar oví. Hom cria, a mes, porcs d’engreix i animals de granja; l’apicultura és important. Les terres de conreu, força repartides, són explotades, principalment, pels propietaris (94%). La població, que s’havia mantingut força estable entre el 1900 i el 1960 ha anat minvant des d’aleshores.

La vila (485 h agl [1981]; 933 m alt.), emplaçada en un planell, fou conquerida el 1236 per Jaume I i repoblada poc temps després amb cristians aragonesos pels templers. Juntament amb el castell d’Ares passà el 1318 sota la jurisdicció de l’orde de Montesa. El 1728 Felip V la convertí en vila reial. L’església parroquial de Santa Maria —antigament sufragània de la d’Alpont i dedicada a Sant Benet— fou bastida entre el 1584 i el 1592. Dins el terme municipal es troben, a més, el poble de Losilla i el santuari de Santa Catalina. L’any 2001 canvià la denominació històrica d’Ares d’Alpont --nom que duia des del 1240 quan Jaume I adscriví el territori al terme d’Alpont-- pel d’Ares dels Oms.