Director de l’observatori de Hèlsinki (1832) i de la Universitat de Bonn (1837). Estudià el moviment propi dels estels i, basant-se en William Herschel, el moviment del sistema solar vers l’àpex. Publicà Uranometria Nova (1843), descripció dels estels visibles sense telescopi en l’hemisferi nord, i la seva obra cabdal Bonner Durchmusterung (1859-63), atles i catàleg celeste.