El terme, molt accidentat, és drenat pel riu de Vilamalefa (que des d’aquests indrets rep el nom de riu d’Argeleta ), afluent, per l’esquerra, del Millars. El riu ha excavat una vall estreta i profunda, fora la qual dominen turons que ocupen la major part del territori. Dues terceres parts de les terres són incultes, amb carrasca, brolla de romaní i pins. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris. El regadiu, concentrat en petits horts al llarg del riu, ocupa 22 ha, en gran part destinades a cereals. Al secà s’hi fan cereals, garrofers, arbres fruiters, oliveres i vinya. Hi ha una pedrera de marbre negre. La població, que el 1860 comptava 665 h, baixà a 400 el 1900 i continuà disminuint fins a restar molt reduïda. El poble (112 h agl [2006]; 311 m alt.) es troba situat a la dreta del riu de Vilamalefa o d’Argeleta. En temps de la conquesta cristiana era una torre o castell que pertanyia a Ferran Peres, fill de l’antic governador musulmà de València Abū Sa'īd. Població de moriscs, restà desert amb l’expulsió de les 46 famílies que l’habitaven el 1609; el 1611 el baró d’Argeleta, atorgà carta de població a 24 nous pobladors cristians. Dins el terme municipal es troba l’antic castell de Boinegro. Prop del poble hi ha l’antic poblat de La Muela, on han estat trobades restes de l’època ibèrica.