Filla d’andalusos, actuà en el teatre de varietats per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol, fins que fou descoberta per Florián Rey, que la féu debutar en el cinema, amb La hermana San Sulpicio (1927). Treballà en films realitzats a França, a Itàlia, a Alemanya, a Espanya i a l’Argentina, i generalment interpretà papers en comèdies o en films de pseudofolklore andalús: El novio de mamá (1934), Nobleza baturra (1935), Morena Clara (1936), Carmen la de Triana (1938), La copla de la Dolores (1947), Café cantante (1951).