Argolell

Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat a 1.125 m d’altitud, a la dreta de la riera d’Argolell (afluent, per la dreta, de la Valira) prop del límit amb Andorra.

L’església parroquial d’Argolell és dedicada a santa Eugènia; en depenen les d’Arduix i Farrera dels Llops. És un edifici romànic, d’una nau capçada per un absis semicircular sobrealçat. El 1934 foren traslladats al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, uns fragments de pintures murals romàniques del seu absis que havien pertangut a la col·lecció Plandiura. Aquests fragments comprenen les figures d’uns apòstols (Pau i Felip), amb citacions dels Actes dels Apòstols, i també el cap d’uns altres dos apòstols i el de la Mare de Déu. Malgrat que la policromia és rica, la pintura resulta força plana. Probablement data de la primeria del segle XII. Prop d’Argolell hi ha la capella de la Mare de Déu de Feners, romànica, i el Colomer del Sall, de planta rectangular.

Argolell celebra la festa major el segon diumenge d’octubre, i l’1 de juny se celebra també la festa de la Mare de Déu de Feners.

El lloc és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839. A la primeria del segle XVI algunes cases d’Argolell eren de l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles i altres, del senyor de la bastida d’en Donat. A la primeria del segle XVIII el lloc pertangué a Ermengol de Peguera, i continuava dels Peguera vers el 1831, quan s’extingiren les senyories. A mitjan s. XIX era un municipi que comprenia el llogaret d'Arduix. Posteriorment, fins el 1970 formà part de l’antic municipi de Civís.