Diputat a les corts de Cadis, on intervingué eloqüentment en els debats sobre l’abolició del turment, la llibertat d’impremta, etc. En retornar el poder absolut (1814), Ferran VII el condemnà a vuit anys d’empresonament a Ceuta; la revolució del 1820 l’alliberà i es convertí en ministre de governació del primer govern constitucional (abril del 1820), que durà fins a la crisi " de la coletilla " (març de 1821). El 1823 hagué d’emigrar a Anglaterra, on residí fins a la mort de Ferran VII. Recomençà, en retornar a la península Ibèrica, la seva carrera política, i el 1940 fou nomenat tutor d’Isabel II i de la seva germana. Morí pobre, i el seu enterrament fou una manifestació de respecte popular a la qual assistiren setanta mil persones.