Fill de Thomas Arnold. Fou professor de poesia a Oxford (1857-67). Durant molts d’anys exercí d’inspector d’ensenyament i, a través de contactes amb professors europeus, treballà en la reforma dels mètodes educatius anglesos: Schools and Universities on the Continent (1868). La seva poesia, molt de l’època victoriana, es distingeix per la influència dels grecs, de Goethe i d’alguns contemporanis com Browning o Tennyson. Entre d’altres, publicà el poema dramàtic Empedocles on Etna (1852), dues sèries de Poems (1853 i 1855) i la poesia completa (1869). El seu to greu i melangiós traeix una ironia que domina la passió lírica. Els seus Essays in Criticism (1865; segona sèrie 1888) són fonamentals en la crítica anglesa i l’obra que li donà més fama. Elaborà un concepte personal de la cultura, allunyat del prerafaelitisme, puix que, com escriví Chesterton, “es basava en els clàssics enfront de les modes”. Amic de Sainte Beuve i influït per ell, centrà la crítica en grans noms i períodes literaris. Escriví també, amb un estil brillant, irònic i cosmopolita, estudis sobre temes polítics i religiosos.