Passà l’aprenentatge a Weimar i a París. Definí el seu art com a art concret. Exposà tant amb els abstractes com amb els superrealistes. Participà en el moviment dadà a Zuric, 1915, però sempre mantingué la seva independència. El seu art, depurat, d’una simplicitat plàstica orgànica, amb títols d’equivalència poètica, creà una abstracció biomorfa i donà origen, posteriorment, a una sèrie de variants plàstiques. La seva escultura, relacionada íntimament amb la pintura, transformà els mitjans tradicionals d’expressió. Són obra seva diversos relleus per a la Universitat de Harvard (1950), una estàtua monumental a Caracas (1953), etc. Obtingué diferents premis: a la Biennal de São Paulo (1952), a Venècia (1954) i el Carnegie (1964). Escriví en francès i alemany nombroses poesies i textos dadaistes com Die Schwalbenhode (‘El testicle de l’oreneta’, 1920), Poèmes sans prénoms (‘Poemes sense nom’, 1941), Die Geburt des Dada (‘El naixement del Dada’, 1957) i Dada-Gedichte (‘Poesies Dada’, 1961).