Segimon Arquer

(Càller, Sardenya, 1523 — Toledo, 1571)

Humanista i teòleg sard.

Pertanyia a l’estament militar, fill d’una família d’infançons aragonesos, vinculat, per tradició paterna, a l’alta burocràcia. Estudià dret a Pisa i teologia a Siena (1547). Col·laborà en la Cosmographia de Sebastian Münster amb una breu monografia Sardiniae brevis historia et descriptio (Basilea 1550) interessant per les referències a la situació del bilingüisme català-sard a l’illa i pels atrevits atacs contra l’actuació de la inquisició. Nomenat advocat fiscal (1554), la seva lluita contra els privilegis de la noblesa feudal el portà finalment a la presó (1556). Alliberat el 1557, restà a la cort. L’amistat i la correspondència epistolar amb Gaspar de Centelles (1548-51) el comprometeren en iniciar-se el procés inquisitorial contra aquest (1563) i fou al seu torn arrestat, acusat de luteranisme. Morí cremat després d’un llarg procés interromput per dues evasions.