i Jordi Arquer i Saltor | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jordi Arquer i Saltor

literatura lit, ciències polítiques polít i història hist
Polític i escriptor.
Barcelona, 20 de març de 1907 — Perpinyà, 1981

Durant la dictadura de Primo de Rivera participà clandestinament en l’acció política d’oposició, relacionat amb els grups independentistes de Francesc Macià. Fou soci del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona (CADCI) i un dels dirigents de la seva secció de treball; en el periòdic Lluita, òrgan d’aquesta secció, combaté els sectors reformistes. El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d’Estudis Marxistes, constituït clandestinament a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. L’any 1928 participà en el congrés clandestí constitutiu del Partit Comunista Català. Va ser detingut nombroses vegades. Caiguda la Dictadura, fou un dels fundadors del Bloc Obrer i Camperol (BOC), dirigent del Sindicat Mercantil i propugnador de l’Aliança Obrera. En acordar la majoria del BOC la fusió amb l’Esquerra Comunista dirigida per Andreu Nin, i crear-se el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), formà part d’aquest partit. Escriví el fulletó Los comunistas ante el problema de las nacionalidades ibéricas (Barcelona, 1931), en el qual, després d’un repas de la història nacional de Catalunya i del moviment catalanista, es mostrà favorable al reconeixement del dret d’autodeterminació de Catalunya i assenyalà la conveniència d’una unió de Repúblicas Socialistes d’Ibèria. En esclatar la guerra civil de 1936-39 fou un dels organitzadors i caps de la columna del POUM que operà al front d’Aragó. Col·laborà en nombrosos periòdics, com L’Hora, Treball (primera època), Front, L’Espurna, La Batalla i La Terra, òrgan de la Unió de Rabassaires de Catalunya. Fou traductor, prologuista o anotador d’obres com El Comunisme i la qüestió nacional i colonial (1930) de Lenin, Stalin i Bukharin i Crítica del programa de Gotha (1936) de Karl Marx i autor, entre altres, de: De Pi i Margall al Comunisme (1931), Los comunistas ante el problema de las nacionalidades ibéricas (1931), L’evolució del problema agrari a Rússia, des de la servitud feudal al Comunisme (1934) i Las interpretaciones del marxismo (1937). Es mostrà favorable al reconeixement del dret d’autodeterminació de Catalunya i partidari d’una unió de repúbliques socialistes d’Ibèria. S'exilià a Mèxic i a França. En el primer estat publicà Oda a Sant Jordi i l’opuscle El futur de Catalunya i els deures polítics de l’emigració catalana (1943). A França, formà part activa del Moviment Socialista, de la mateixa manera que ho havia fet a Mèxic. Continuà col·laborant en les revistes publicades a Amèrica: Endavant, L’Insurgent, Quaderns de l’Exili i La Nostra Revista, de Mèxic; Ressorgiment, de l’Argentina; Germanor, de Xile i així com en diverses revistes estrangeres. Des del 1977, residí temporalment a Barcelona. Creà una remarcable biblioteca i arxiu sobre la guerra civil i l’exili amb el suport de la Fundació Jaume Bofill de Barcelona.

Col·laboració: 
JSV
Llegir més...