Centre agrícola i comercial (cotó, cereals, tabac, oli, cítrics), amb indústria tèxtil i adobs de pell. Dita antigament Ambràcia, la ciutat fou fundada per Corint cap al 600 aC. Posteriorment esdevingué la capital del rei de l’Epir, Pirros (256). A l’edat mitjana es convertí en un important centre militar i religiós de l’Imperi Bizantí, fins que fou ocupada per Boemon de Tarent (1083), el qual li conferí l’autonomia. Durant els s. XIII i XIV esdevingué la capital del despotat independent d’Epir.