Artau III de Pallars Sobirà

(?, 1085 — ?, 1167)

Comte de Pallars Sobirà (~1115-1167) i senyor de Sobradiel (1140-1167), fill i successor d’Artau II de Pallars Sobirà.

També anomenat Artal I d’Alagó pel seu casament amb Ximena II Péreç, senyora d’Alagó (actualment un municipi de la província de Saragossa), amb qui tingué un fill, el futur Palacín I d’Alagó (nascut el 1163). Anteriorment, però, el 1130, havia esposat una tal Agnès (morta el 1135), de qui naixeren el futur Artau IV de Pallars Sobirà (∽1110-∽1182) i una filla del mateix nom que la mare, que es casà amb Ramon, senyor d’Erill. 

El 1110 o 1111 fou fet presoner pels almoràvits en una ràtzia per terres catalanes i retingut a Saragossa (hi era el 1111), on aprengué l’àrab, cosa no gens habitual en un senyor d’un comtat muntanyenc amb poc contacte amb els musulmans.

El 1140 rebé de mans de Ramon Berenguer IV la senyoria, també aragonesa, de Sobradiel, essent considerat habitualment el primer senyor d’aquest, per bé que és molt possible que, anteriorment, estigués en mans de Gastó de Bearn i la seva dona, la famosa Doña Talesa.

Sembla que, al comtat de Pallars Sobirà, exercí pacíficament el seu govern sense lluites amb els seus veïns. El succeí el seu fill Artau.