Juntament amb Jørgen Moe, i seguint l’exemple dels germans Grimm, publicà Norske Folkeeventyr (‘Contes populars noruecs’, 1842-44, 1852 i 1871), obra fonamental del Romanticisme noruec, que renovà, a més, la prosa del país en oposar al formalisme vigent la rudesa de les expressions populars. Els contes, sagues i peces folklòriques que recopilà foren encaixats en quadres de costums o descripcions de paisatges, plens de l’humor, el realisme i l’espontaneïtat que el caracteritzen. A més de l’obra esmentada, destaca el recull Norske Huldreeventyr og Folkesagn (‘Contes espirituals noruecs i sagues populars’, 1845-48).