És considerat un dels moderns pioners de la cibernètica, disciplina a la qual contribuí amb la realització (1948) d’un projecte de cervell artificial, l’aparell anomenat homeòstat, en certa manera capaç d’improvisar conductes. Les seves obres més importants són: Desing for a Brain (‘Disseny per a un cervell’, 1952) i An Introduction to Cybernetics (‘Una introducció a la cibernètica’, 1956).