Tant el seu origen com la seva font d’autoritat presenten seriosos problemes. Asnar ha estat qualificat de transigent davant l’expansió carolíngia, però de fet fou, fins i tot, un francòfil declarat. Potser a causa de problemes familiars (cal no deixar de banda, però, la possibilitat d’una divergència d’opinions davant el domini franc), fou desposseït pel seu gendre Garcia I el Dolent —que repudià Matrona, filla d’Asnar— i hagué de refugiar-se a França, on es féu vassall de Lluís el Piadós, el qual li concedí el comtat d’Urgell-Cerdanya (820) i terres fiscals per repoblar. Amb el nomenament del comte franc Rampó per a Barcelona-Girona-Besalú i de l’aragonès Asnar I per a Urgell-Cerdanya, el domini franc féu sentir el seu pes de domini foraster a Catalunya. La darrera notícia de l’actuació d’Asnar es refereix a la seva col·laboració amb l’emperador Lluís el Piadós en l’empresa contra els pamplonesos d’Ènnec Aritza, l’any 824, campanya que ha estat qualificada com el segon Roncesvalls. Una vegada més, però, també la identificació d’Asnar com a coprotagonista d’aquesta empresa ha estat posada en dubte per alguns autors i ningú no gosa presentar-la com a segura.