Tot el terme és situat entre 200 i 500 m d’altitud, excepte el solc estricte del Vinalopó i algun cim que tanca per l’oest (la serra de l’Ofra, 582 m) o s’encavalca diagonalment (serra de la Forna, 510 m); prop de la vila conflueixen les rambles de Tarafa i de Vinalopó. Al final del s. XVIII la població era de 4 400 h, la qual arribà a duplicar-se cap a l’any 1920, malgrat la considerable emigració (a l’Argentina especialment) entre els dos segles. Hi ha fabricació de soles de cautxú, material elèctric i ceràmica de construcció. La part no conreada del terme és d’unes 1 600 ha i la resta és dividida en: unes 3 000 ha de secà (cereals, vinya, olivera) i gairebé 2 400 ha de regadiu a partir de pous del raiguer de l’Ofra; la major part és dedicada a la vinya per a raïm tardà (1 400 ha). La vila (17 437 h agl [2006]; 268 m alt.), centre del Vinalopó Mitjà, petit enclavament de llengua castellana en territori català, documentada ja al s. XII, persistí en un doble emplaçament després de la reconquesta (Asp Vell i Asp Nou) i amb població exclusivament musulmana fins al s. XVI (habitada per 570 famílies morisques el 1609); el 1611, el marquès d’Elx, senyor jurisdiccional, atorgà una carta de població a 157 nous pobladors cristians. L’actual municipi (l’antic Asp Nou ) ocupa el coster dret de la rambla de Tarafa sobre una antiga via romana, eix tradicional de comunicacions en direcció nord-sud. Compta, a més, amb 537 h disseminats; entre les caseries més importants hi ha les de la Forna, l’ Ofra i Tolomó.
L’església parroquial d' Asp
© Fototeca.cat