Formà part de la junta d’eclesiàstics nomenada per Carles d’Àustria abans de l’alliberament de Barcelona (1705). El 1713 era canonge i ardiaca d’Urgell. Participà en la junta de braços reunida a Barcelona que decidí de resistir a les tropes assetjants de Felip V. El 1719 fou membre de les juntes de la Generalitat de Catalunya. Els borbònics l’expulsaren del país a la caiguda de Barcelona (1714).