El 1916 prengué el nom d’Asociación de Periodistas de Barcelona, que el 1932 fixà en la seva versió catalana, conservada fins a mitjan juliol del 1936, que pràcticament desaparegué. En els primers anys, tanmateix, emprà ja el català en els documents i les memòries anuals. L’entitat es preocupà pel prestigi i la millora de la classe periodística barcelonina: inicià una biblioteca especialitzada en periodisme; assajà un cens d’associacions i d’escoles de periodisme a tot el món; i establí llistes de títols de la premsa del Principat i de les Illes, com a primer pas per a una història de la premsa catalana. En fou el primer president Marià Viada, seguit de Rafael Vehils, i de Joaquim Pellicena i Camacho (1922-32), director de La Veu de Catalunya. El següent i darrer president, Joan Costa i Déu, convertí l’entitat en la més representativa del periodisme català. El 1933 inicià els Annals del Periodisme Català: en sortiren 26 números (el darrer pel juny del 1936).