i Associació d’Escriptors en Llengua Catalana | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

literatura lit
Entitat creada el 1977 per a representar i defensar els interessos dels escriptors en llengua catalana en l’àmbits professionals i davant dels organismes culturals públics i altres institucions.

Sorgí com a resultat d’una reunió d’escriptors a Palma, Mallorca, en el marc de les activitats de l’àmbit de producció literària del Congrés de Cultura Catalana, i el seu àmbit abasta tots els Països Catalans, cosa que es reflecteix en la composició de la junta directiva. Organitza des dels seus inicis actes literaris i culturals i de promoció dels seus associats. N'han estat presidents Josep M. Castellet (1978-82), Josep Maria Llompart (1983-86), Joan Fuster (1987-90), Avel·lí Artís-Gener ‘Tísner’ (1991-94), Jaume Fuster (1995-97), Francesc Parcerisas (1998-99), Antònia Vicens (en funcions 1998), Jaume Pérez Montaner (1999-2006), Guillem-Jordi Graells (2007-15) i des del 2015 Bel Olid. Convoca els premis Cavall Verd de poesia i de traducció poètica (des del 1984), de la Crítica dels Escriptors Valencians en narrativa, poesia, assaig i teatre (des del 1991), Jaume Fuster a la trajectòria d’un escriptor (des del 2001) i Aurora Díaz-Plaja d’estudis literaris (des del 2002). El 1984 l’AELC fou cofundadora de Galeusca, entitat que aplega els escriptors gallecs, bascos i catalans, i el 2008, l’AELC, l’Asociación de Escritores en Lingua Galega (AELG) i l’Euskal Idazleen Elkartea (EIE) crearen a Poblet la la Federació Galeusca, entitat jurídica per a la defensa dels escriptors i la literatura en aquestes llengües a l’Estat espanyol. L’AELC és membre de la Conferència Europea d’Associacions d’Escriptors. Des del 1996 publica Quaderns divulgatius i des del 1997 Revista Literatures.

Data de revisió: 
2015-03-31
Llegir més...