Sorgida d’una proclama signada el mateix any per Jaume Sastre, Andreu Bordoy, Joan Capó, Guillem Colom (Sóller), Miquel Duran (Inca), Llorenç Garcias (Artà), Pere Oliver (Felanitx) i Josep Claverol (Sant Jordi), fou presidida per Elvir Sans i Rosselló (1923-24), Emili Darder (1925-31), Miquel Massutí (1932-33) i Josep Sureda i Blanes (1934-36). Constituïda al marge de tot partit polític, tingué per objecte de difondre i d’impulsar la llengua catalana com a suport de la cultura autòctona. Aquest programa, dut a terme fins el 1926, que topà amb la Dictadura, fou reprès el 1930 a Palma, Felanitx, Sóller, Inca, Capdepera i Pollença. Les principals activitats foren l’organització dels Jocs Florals de Felanitx (1923), Sóller (1924) i Palma (1935); conferències sobre temes científics, culturals i higiènics; cursets de llengua, història, art i arqueologia; exposicions de flors, homenatges i commemoracions (com l’Exposició del llibre mallorquí de la Renaixença 1833-1933, amb la col·laboració de la Societat Arqueològica Lul·liana, el 1934), etc. A més del butlletí, publicà texts elementals d’història (com els d’Inca i Felanitx, de J. Capó), l' Almanac de les Lletres i un Calendari mallorquí (1924-36). De l’associació, en la qual convisqueren en harmonia elements políticament desiguals, sorgí, l’abril del 1931, l’avantprojecte de l' Estatut d’Autonomia de Mallorca i Eivissa. En conjunt, l’entitat representà durant tretze anys un lloable intent d’unió d’esforços i un eficaç impuls a l’educació i a la cultura del poble.