Orientà la seva política exterior cap a la conquesta de Síria, on sotmeté diversos estats arameus (Bit Zamani, Bit Adini, etc), derrotà els estats neohitites de Karkamiş i Khattina i imposà tribut a les ciutats fenícies. A l’interior, féu de Nimrud la seva capital, embellint-la amb una sèrie d’edificis.