És representada nua, sovint amb les mans als pits, dreta o asseguda, i en són conegudes sobretot figuretes de terra cuita i de bronze. Associada a la lluna i al planeta Venus, aquests n'esdevingueren la representació abstracta. Deessa de la fecunditat i de l’amor, tot i els matisos segons les ciutats on fou adorada, mai no perdé, però, el sentit originari, possiblement d’arrel neolítica, i relacionat amb la prostitució sagrada en alguns dels seus temples. Un dels més importants coneguts és el de Babilònia. A través de l’expansió fenícia cap a la Mediterrània occidental, el culte s’estengué a les colònies d’Occident, però no a Cartago ni a la zona cartaginesa, com Eivissa, on fou substituïda per Tanit . Els grecs l’assimilaren a Afrodita, i els romans, a Cíbele.