Formulà una sèrie de teories que culminaren amb la de la caméra-stylo, que trobà la seva aplicació en l’excepcional curtmetratge Le rideau cramoisi (1953). És autor, també, entre d’altres, dels films Une vie (1958), L’éducation sentimentale (1962), Le Puits et Pendule (1963), Flammes sur l’Adriatique (1967) i Sartre par lui-même (1972). Posteriorment dirigí produccions televisives (Louis XI, 1978; Une fille d’Ève, 1990).
Conreà també l’escriptura, i publicà, entre d’altres, les novel·les Le serpent jaune (1977), Quand la chouette s’envole (1979), Le permissionnaire (1982), L’autre versant de la colline (1993), Le siècle à venir (1997), Une rose en hiver (2005) i Les secrets de Mademoiselle Fechtenbaum (2008), i els assaigs Le roman de Descartes (1989), Du stylo à la caméra et de la caméra au stylo. Écrits (1942-1984) (1992), Évariste Galois (1994) i Le montreur d’ombres. Mémoires (1996).