La part més occidental del terme és accidentada per la serra de la Nevera, d’on davalla la rambleta d’Atzeneta, que desemboca al riu de Montlleó per la dreta poc després del seu aiguabarreig amb la rambleta de Benafigos. La part central del terme, on es troba assentada la vila, és una zona plana d’uns 400 m d’altitud. La part oriental, a l’esquerra del riu Montlleó, on hi ha la caseria de Meanes, es troba gairebé separada de la resta del municipi. La part muntanyosa és coberta de pinedes i brolles, i de petits grups d’alzines.
A la plana hi ha 2.960 ha de pasturatges, la major part de propietat municipal. El regadiu ocupa petites zones regades mitjançant sínies i bombes; hom hi conrea patates, hortalisses i moresc. La major part de les terres de conreu (explotades en un 97% pels propietaris) són de secà (2.500 ha), dedicat sobretot a cereals, també a oliveres (218 ha) i a vinyes (130 ha). És important la ramaderia, que aprofita les pastures locals; també hi ha bestiar porcí i diverses granges avícoles. Hi ha indústries agrícoles, derivades de la fusta i de la construcció.
La població augmentà al llarg del segle XIX, i el 1910 aconseguí el màxim de 3.223 h; després inicià una lenta davallada fins el 1950, que des d’aleshores ha accelerat (1.426 h el 1980).
La vila (1.192 h agl [2006], atzenetins; 400 m alt.) és d’origen islàmic; Jaume I, després de conquerir-la, la donà a Balasc d’Alagó, a la mort del qual passà a Guillem d’Anglesola, el qual atorgà, el 1272, la carta de població. Al començament del segle XIV fou adquirida per l’orde del Temple, del qual passà al de Montesa el 1316; formava part de la setena de Culla. Es conserven restes de la muralla medieval i una torre del segle XIV; a l’església parroquial de Sant Bartomeu una pila baptismal del segle XV i un retaule de l’escultor Josep Sanxo, del 1699. El 1839, durant la Primera Guerra Carlina, O’Donnell vencé Cabrera, el qual intentava de tallar-li el pas per aixecar el setge de Llucena. Dins el terme es troben les masies i caseries de Castell, Meanes, la Pallissera, la Selleta i el Pou de la Riba).
L’octubre del 2022, el municipi passà de la comarca de l’Alcalatén a la de l’Alt Maestrat.