Director del conservatori de París (1842) i mestre de capella de Napoleó III (1857), escriví algunes obres de música de cambra, però es distingí sobretot per les òperes còmiques: Le Maçon (1825), La muette de Portici (1828), admirada per Wagner, Le dieu et la bayadère (1830), Fra Diavolo (1830), Le domino noir (1837), Les diamants de la Couronne (1841), Manon Lescaut (1856), Rêve d’amour (1869).