Feu estudis eclesiàstics a Pamplona, Lleida i, sembla, a Salamanca. Ordenat de sacerdot a Tarba, exercí de rector durant quaranta-quatre anys a Sara. El seu domini de la llengua es reflectí en la seva oratòria i, sobretot, en la seva única obra, Gero (‘Després’, 1643), tractat asceticomístic reeditat cinc vegades, que interessa per la riquesa idiomàtica, basada en la parla de Lapurdi, i per la influència que exercí en el desvetllament literari del segle XVII d’aquella regió basca. L’obra és una peça fonamental per a la reestructuració de l’idioma literari.