S'originà en la família del Zähringen, els quals foren comtes de Brisgòvia, ducs de Zähringen i marcgravis de Verona. Armand II (mort el 1130) fou el primer (1112) a prendre la denominació de marcgravi de Baden, localitat que heretà de la seva mare, Judit de Backnang. Vers el 1155 els descendents adquiriren Hochberg (o Hachberg). A la mort d’Armand IV (1190), els seus dos fills es repartiren l’herència: el primogènit, Armand V, formà la línia de Baden-Baden i adquirí les senyories de Durlach i d’Ettlingen (1218) i la de Pforzheim (~ 1236). El segon, Eric I, formà la línia de Baden-Hachberg (extingida el 1418, l’herència passà a la de Baden-Baden), de la qual sortí la branca de Baden-Sausenberg, que incorporà les senyories de Rothelin i Badenweiler i el comtat sobirà de Neuchatel (el qual passà per successió femenina als Orleans, ducs de Longueville), i s’extingí el 1503; i l’herència passà a la línia primera de Baden-Baden. El marcgravi Armand VI de Baden-Baden, fill d’Armand V, heretà els ducats d’Àustria i d’Estíria el 1248, que perdé el seu fill, Frederic I, el 1251. El 1283 els Baden-Baden adquiriren el comtat d’Eberstein i reberen la investidura imperial de marcgravis de Baden el 1362. El 1437 incorporaren el comtat de Sponheim, i el 1442 el condomini de les senyories de Lahr i Mahlberg. El marcgravi Cristòfor I de Baden-Baden adquirí (1492) la senyoria de Rodemachern, i els seus fills Bernat V i Ernest I es repartiren (1515) les possessions paternes, amb què formaren, respectivament, les línies de Baden-Baden (extingida i reunida a Durlach el 1771) i de Baden-Durlach, la primera luterana des del 1566 i la segona catòlica des del 1571, totes dues amb la dignitat de marcgravis. Els marcgraviats Lluís Guillem de Baden-Baden i Carles Guillem de Baden-Durlach canviaren llurs capitals, destruïdes pels francesos, per noves residències: Rastatt i Karlsruhe, respectivament. El 1615 fou instituït el dret de primogenitura i reglamentada la indivisibilitat del país. Frederic VII de Baden-Durlach (mort el 1709) adquirí la senyoria de Kehl el 1699, i el 1688 fou bandejat del tron pels francesos, però el recobrà el 1697. El marcgravi Carles Frederic I (mort el 1811) fundà mitjançant l’adquisició de diversos territoris el modern Baden (1803) i el 1805 prengué el títol de gran duc. El 1918, el gran duc Frederic II abdicà, i fou proclamada la república, i en morir (1928), els seus drets passaren al seu cosí germà Maximilià I (mort el 1929), el qual havia estat (1918) canceller de l’imperi alemany.