Fou un dels homes més importants de la Renaixença al País Valencià. Membre actiu de Lo Rat Penat, participà assíduament als Jocs Florals de l’entitat, on obtingué la flor natural el 1898 per la composició L’albada, i en fou mestre en gai saber. Publicà un poema extens, Mariola (1897), de tema llegendari, i diversos reculls: Flors del Xúquer (1897), Rondalles del poble (1900), Cants de la Ribera (1911) i Veus de natura, amb poemes breus que eviten, en part, l’estil floralesc, i es caracteritzen sobretot per un viu sentiment de paisatge i una perceptible musicalitat.
Col·laborà a Las Provincias, El Correo i El Pueblo de Valencia, escriví diverses peces teatrals en castellà (Honradez, Perfidia, 1884), i traduí a aquesta llengua, en vers, Sant Francesc (1908) i Idil·lis i cants místics (1908) de Jacint Verdaguer. Interessat pels temes filològics i pel folklore valencià, publicà Llegendes i tradicions valencianes (1899).