De formació autodidàctica, començà pintant jardins a l’estil de Rusiñol. Col·laborà ja com a caricaturista a El Rector de Vallfogona i Cu-cut! (1902), Or i Grana (1906), etc. El 1907 feu, a Terrassa, una exposició de noranta caricatures, que tingué una gran ressonància en els medis artístics catalans. Treballà a Mèxic, a Nova York i a Cuba (1907-11), i en tornar-ne col·laborà a Picarol (1912) i a la revista francòfila España (1916-18), de Madrid; els seus acudits de sàtira política a El Sol, de Madrid (1917-31), tingueren una gran influència. Col·laborà també en les revistes Le Rire, francesa, i Simplicissimus, alemanya, i en el Criticón, de Barcelona (1937), entre altres. L’any següent s’exilià. Bohemi i mordaç, els seus dibuixos, generalment sarcàstics, es beneficien d’un arabesc sintetista i d’una gran facilitat de trobar, i àdhuc d’inventar, atributs a cada personatge caricaturat.
Lluís Bagaria retratat per Ramon Casas (aproximadament 1903-06)
Caricaturista.