Entrà a l’exèrcit el 1811. Fou partidari de la constitució durant el trienni 1820-23. Durant deu anys residí a l’exili. El 1843 participà en l’enderrocament del regent Espartero i fou ascendit a coronel d’infanteria. Ajudà la junta governativa central (auxiliar, des de l’agost de 1843) que s’oposava al govern moderat instal·lat a Madrid; el representant d’aquest a Barcelona era el brigadier Joan Prim, nomenat governador militar de la plaça. En esclatar el moviment “centralista” contra el govern de Madrid, fou nomenat president de la Junta suprema provisional de la província de Barcelona i cap militar de l’aixecament. Morí el 4 de setembre en el bombardeig que les forces del govern feren sobre la ciutat des de la Ciutadella.