La seva primera poesia —Večnata i svjatata (‘L’etern i sant’, 1927), Sǔrce čoveško (‘Cor humà’, 1936)— recrea un món ideal de bellesa fet de sentiment i somni. Més tard esdevé una madura reflexió des de la perspectiva d’una llarga experiència vital: Ot briag do briag (‘D’una riba a l’altra’, 1963), Kontrapunkti (‘Contrapunts’, 1972).