Sembla que visqué a la cort dels Banū Hūd de Saragossa, on exercí el càrrec de jutge de la comunitat hebrea. Escriví, en àrab, un tractat eticomoral, Kitāb al-hidaya ilā farā'id al-qulūb (‘Llibre de la guia sobre els deures dels cors’), dividit en deu seccions o capítols, el qual constitueix un exponent important del corrent neoplatònic de l’època. Aquesta obra assolí ràpidament una gran fama i fou aviat traduïda a l’hebreu per Yehudà ibn Tibbon (1160), ultra una altra versió de Yosef Quimhí. La traducció fou més coneguda amb el títol abreujat de Hobot ha-lěbabot (‘Els deures dels cors’). Bahya és també autor, bé que menys celebrat, de diversos poemes religiosos, Tokehà, alguns dels quals de paternitat dubtosa, que foren inclosos en la litúrgia penitencial hebraica.