Fill i sucessor de Mohamet II, una revolta dels geníssers li donà el poder que pretenia el seu germà Ǧem (1481), el qual fugí a Egipte i després a Itàlia, on morí misteriosament (1495). Emprengué desafortunades campanyes contra els mamelucs d’Egipte (1485-91) i després contra Hongria (1492-95); tanmateix prengué Lepant (1499) als venecians, que esdevingué des d’aleshores una base militar otomana. Una flota aliada cristiana l’obligà a signar la pau (1502). Els mateixos geníssers acabaren exigint l’abdicació a favor del seu fill Selim I (1512).