Se situa a la part oriental i meridional del massís calcari de Pena, per damunt de les terres al·luvials de la ribera de la Tet. La vinya hi té caràcter de monocultura, i és dedicada a la producció de vi de qualitat superior. Hi ha dues cooperatives, cellers i dues empreses dedicades a l’explotació del marbre i de la calç. La població durant el s. XIX passà de 1 959 h el 1836 a 3 233 h el 1881, a causa de l’extensió del conreu de la vinya. Al final del segle, però, experimentà una forta minva, que continuà amb menys intensitat fins el 1954 (1 753 h). Des d’aleshores s’ha produït un lent, però continu creixement. El poble, que agrupa tota la població del municipi (baixanencs; 70 m alt), situat al peu de la muntanya de Pena, vora la carretera de Pesillà de la Ribera a Ribesaltes, conserva, en part, les fortificacions medievals. La senyoria pertangué al capítol d’Elna, que hi tenia “palau i casa”. L’església parroquial és gòtica, amb el retaule major del 1674. Dins el terme hi ha el santuari de Santa Caterina.
Baixàs
© Fototeca.cat