Rebé la influència de Liszt, a qui dedicà el seu poema simfònic Tamara (1858) i la fantasia oriental per a piano Islamey (1968). Glinka li despertà el sentiment nacionalista musical. Amb dos companys fundà una escola lliure i gratuïta de música, i el Grup dels 5 amb K'ui, Borodin, Musorgskij i Rimskij-Korsakov. El 1883 fou nomenat director de la Societat Musical Russa. Començà l’edició de les obres de Glinka, donà lliçons, organitzà i dirigí concerts, fundà associacions i s’interessà més per la música russa en general que no pas per la seva en particular. Aquest entusiasme i el gran coneixement que posseïa de la música popular del seu país, d’una banda, i de les formes i els estils occidentals, de l’altra, exerciren una gran influència sobre els músics contemporanis. Escriví també obertures, simfonies, concerts amb orquestra i obres vocals i per a piano.