Situació i presentació
El municipi limita al NW-N amb Navars i Gaià, a l’E i SE amb Sallent i al SW-W amb Castellnou de Bages. El terme municipal rep el tribut d’uns modests afluents: la riera de Gaià, per l’esquerra, i les del Mujal i de Conangle pel cantó dret. Un corrent artificial —el de la séquia de Manresa— hi té origen, al peu del castell del poble, i fa possible un petit regadiu a la part més fonda del poble entre el riu i el canal. Els manresans, l’any 1339, vingueren a Balsareny per a prendre l’aigua amb permís de Pere III el Cerimoniós. Comprèn, a més del poble de Balsareny, cap administratiu, el raval de Nosa i les colònies del Molí, Vilafruns, la Rebeia i Sant Esteve (també coneguda com la Colònia Soldevila).
La carretera comarcal C-16 de Manresa a Berga travessa el municipi en direcció S-N. Al gener del 1990 fou inaugurada la variant que aquesta carretera té a l’altura de Balsareny. Una carretera local uneix d’una banda Balsareny amb Súria i la carretera comarcal C-55 de Manresa a Solsona, i d’altra banda, amb Avinyó.
La població i l’economia
La població ha mantingut fins a la dècada de 1970 un procés de creixement. Els anys 1860-1970 la població passà de 1.310 h a 4.024 h. El màxim creixement es donà entre la dècada de 1950-60, quan la població augmentà 1.052 h. El descens posterior és conseqüència de la crisi industrial. Entre el 1970 i el 1975 el municipi perdé 586 h, i 207 h entre el 1986 i el 1996. En aquest darrer any, la població ocupada era de tipus industrial, amb el 43,7%. El 2005 assolí 3.277 h.
L’ordi ocupa majoritàriament les terres de conreu del terme, mentre que la resta del territori és bosc de pi blanc i pastures, que al segle XIX eren vinyes que la fil·loxera anorreà. El 1970 es creà la Cooperativa Agropecuària de Balsareny. La ramaderia és força important i diversificada al municipi, si bé hi predomina la cria porcina i ovina.
El subsol és ric en sals potàssiques (silvinita i carnal·lita). Tot i que la descoberta d’aquests jaciments data del primer terç del segle XX, la seva explotació no va iniciar-se fins els anys de la postguerra. Les instal·lacions mineres, situades a la dreta del riu, al paratge de Vilafruns, van donar una nova fesonomia al sector meridional del municipi.
La riquesa industrial de la població fou notable, d’ençà dels primers temps de la utilització dels recursos hidràulics de la comarca. I, com als altres pobles i viles del Bages, es veié afectada profundament per la crisi del sector tèxtil tradicional. Les fàbriques i colònies de vora riu —Vilafruns, el Molí, la Rabeia, Sant Esteve o Colònia Soldevila— canviaren el paisatge físic i el panorama humà del poble. La filatura i els teixits, i després les potasses, no sols donaren ocupació als balsarenyesos i gent dels poblets i pagesies veïns, sinó que esdevingueren centre d’atracció d’una important immigració. Les empreses tèxtils de capçalera són d’origen forà. Al començament de la dècada de 1990 s’instal·laren indústries relacionades amb altres sectors productius.
El poble de Balsareny
El poble de Balsareny (327 m), arran d’un cingle de la dreta del Llobregat, separat del tossal del castell per la riera del Mujal, es formà a l’ombra del castell i per a estatge dels seus vassalls. Aquest nucli primitiu de la població, tancat amb muralles fins al segle XIX, ha tingut expansió moderna al llarg de la ruta oberta per la carretera de Manresa a Berga. L’edifici més notable del poble antic és l’església parroquial de Santa Maria, documentada des del segle XI. El temple actual és una ampliació, feta als segles XVI i XVII, d’una construcció del romànic tardà. La gran plaça del davant fa memòria d’un rector benemèrit, Roc Garcia de la Enzina, que projectà i dugué a terme l’obra del pont sobre el Llobregat, beneït el 24 d’abril de 1797. Al costat dret de l’església, l’edifici de la institució benèfica Casal Verge de Montserrat conté una capella decorada amb una pintura al fresc de Josep Obiols. Un altre monument principal, símbol i fita remarcable del poble, és el castell de Balsareny. Dessota mateix del castell de Balsareny, al peu de la balcera del seu costat llevantí, hi ha la resclosa que pren l’aigua del Llobregat per a conduir-la a Manresa mitjançant la séquia —que ací anomenen síquia—.
Al municipi hi ha diversos centres i associacions culturals i grups esportius, així com instal·lacions esportives i una biblioteca.
Aspecte de la festa dels traginers a Balsareny (Bages)
© Fototeca.cat
El diumenge abans de Carnestoltes se celebra la festa dels Traginers i el poble ret homenatge a aquells homes que amb les seves cavalleries primer, i amb els seus carruatges després, transportaren mercaderies i persones de les planes a les muntanyes i dels pobles a les ciutats o a l’inrevés. Malgrat que alguns dels ingredients de la festa que ja s’han fet tradicionals són d’incorporació recent. Els traginers locals ja celebraven la festa del seu patró sant Antoni Abat, i el 1897 ja es té constància de la benedicció dels animals, de la desfilada dels Tres Tombs i d’una sessió de ball a la tarda, organitzat tot pels gremis de Traginers i de Carreters. Passada la Guerra Civil de 1936-39 i un breu parèntesi que durà fins el 1942, la festa es reprengué i s’hi incorporà el joc de les anelles i les curses de cavalls i muls. L’any 1958 les curses es traslladaren a la carretera del castell. El 1970 va rebre el qualificatiu de Fiestas de Interés Turístico Nacional.
La festa major se celebra el 25 d’abril, festivitat de Sant Marc i per Nadal s’hi celebra una fira d’artesans. A l’octubre es fa l’aplec del Roser.
Entre els fills il·lustres cal esmentar l’eclesiàstic Pere Casaldàliga i Pla, consagrat bisbe el 1971, que fou encarregat de la prelatura de São Félix do Araguaia, on ha dut a terme una intensa activitat pastoral.
Altres indrets del terme
Vista de la caseria de Sobirana
© CIC-Moià
Al N del nucli de Balsareny, seguint el curs del Llobregat, s’alcen les colònies de la Rabeia i de Sant Esteve. La Rabeia és una colònia industrial, enfront del mas de la Rabeia, la colònia de Sant Esteve, o Colònia Soldevila i la Colònia Vilafruns. Són nombroses les esglésies d’origen preromànic i romànic que hom troba dins el terme: coronant la vall de Ferrans, al NW del municipi, l’església romànica de Sant Ramon (o Sant Joan) de Sobirana. Un altre monument interessant és el temple en ruïnes de Sant Vicenç d’Aladernet, preromànic, situat en un paratge boscós a l’esquerra de la riera de Conangle. De tradició romànica igualment, però de construcció molt posterior, és l’esglesiola de Santa Margarida de l’Alou. Hi ha també la capella de Sant Jaume de Puigdorca (al costat de la casa d’aquest nom, a mà esquerra del Llobregat), que al segle XII era parròquia i després fou ajuda de la de Santa Maria. El nucli de Mosa és unit al nucli de Navars.
La història
El primer document històric al·lusiu a aquest indret, datat l’any 951, l’anomena Balceringia; en canvi, al segon document més antic que hom coneix, del 977, ja surt escrit Balciaren, del qual deriva l’actual nom del poble.
L’etimologia del topònim Balsareny sembla que cal cercar-la en la juxtaposició dels mots balç i areny. Tant el castell, origen del poble, com aquest mateix són situats a la vora d’una balcera afaiçonada pel Llobregat en terrers sorrencs, característics dels plans fluvials.
El llinatge dels Balsareny, senyors del castell d’aquest nom, és conegut de la fi del segle X ençà. A la primeria de la centúria següent, té un especial relleu la persona de Guifre de Balsareny —casat amb Emma Ingilberga de Besora—, pare del bisbe de Vic, Guillem, i avi del comte de Barcelona, Berenguer Ramon I. El bisbe Guillem de Balsareny (que el 1046 succeí en la seu vigatana el gran abat bisbe Oliba), heretà del seu germà Bernat el castell de Balsareny. El 1281, Mateu de Balsareny o de Vilallonga vengué la senyoria del castell a Ramon de Peguera. Dels Peguera passà als Oliver i, mitjançant enllaços matrimonials a la família d’Alòs-Martín, de la casa marquesal d’Alòs i de Llo, actuals barons de Balsareny (baronia de Balsareny).