Per branca materna descendia d’uns piemontesos, refugiats a Catalunya a l’època de Garibaldi. Era cunyat de Josep Maria Batista i Roca i d’Alfons Maseras i deixeble de Ramon Turró. Regentà una farmàcia, a Barcelona, que fou centre de reunions polítiques. Fou un dels fundadors, principal dirigent i instructor de l’entitat clandestina Societat d'Estudis Militars. Fou empresonat (1925-27), però la causa, sorprenentment, fou sobreseguda i s’exilià a França. El 14 d’abril de 1931 fou un dels caps de la guàrdia cívica del president Macià. El 1939 tornà a exiliar-se, i aviat s’establí a Cuba, d’on tornà el 1961.