Comprèn, en conjunt, uns 500.000 km2 que corresponen al Balutxistan pakistanès i al Balutxistan iranià. El país és constituït a l’est per un feix muntanyós que culmina al nord al Takht-i Sulaimān (3.441 m) i que, interromput per la depressió de Kachhī i el pas de Bolān, continua en direcció S-W amb serralades més baixes. La resta de la regió, que forma el racó sud-oriental de l’altiplà irànic, és formada per grans conques endorreiques separades per serralades. El clima és subtropical sec (de 150 a 350 mm de precipitació, a l’hivern). La població és formada per balutxis, pathans (irànics) i brahuis (dràvides) de religió musulmana. L’agricultura és condicionada per la possibilitat d’irrigació. A les valls del nord hom conrea cereals i fruita, i a la costa, on la pesca té una certa importància, dàtils. La resta no desèrtica del país és aprofitable solament per a la ramaderia (ovelles, cabres i camells). Des del 1947 la regió s’ha desenvolupat industrialment, amb el descobriment de dipòsits d’asbest, carbó, cromita, coure i ferro. El 1953 hom començà a explotar un jaciment de gas natural a Sui, que pot fornir àmpliament la indústria del país. El Balutxistan pakistanès forma una província del Pakistan i el Balutxistan irànic forma, amb el Sistan irànic, l'ostān de Balutxistan-Sistan. Anomenat per Heròdot i Estrabó Gedròsia, el Balutxistan esdevingué ruta de les expedicions cap a l’Índia. Ha conservat restes arqueològiques importants. Conquerit pels àrabs al segle VII, passà a la fi del segle XVI a poder dels mongols de Delhi, i posteriorment a Pèrsia i a l’Afganistan. Al segle XVIII fou governat per diversos caps tribals, entre els quals sobresortia el kan de Qalāt. Durant la primera guerra afganesa (1839-40) fou ocupat per la Gran Bretanya i convertit en protectorat (1854). Les relacions més i més estretes entre el Balutxistan i l’imperi britànic conduïren a la incorporació de la seva major part a l’Índia Britànica (1887). Restaren com a protectorats els kanats de Qalāt, Khārān, Belā i Makran. En 1947-48 fou inclòs dins el Pakistan occidental. Deu anys més tard, el kan de Qalāt, no conforme amb aquesta unió, es declarà independent. La revolta, però, fou esclafada.