És una àrea de plantes fèrtils, essencialment agrícoles. La part occidental, que prolonga l’agrera terra baixa hongaresa, malgrat que resta seca a l’estiu, produeix excel·lents collites de blat, moresc, tabac, cànem, verdura i fruita, combinades amb la cria de bestiar i la sericicultura i, en petits sectors, amb el conreu de l’arròs. A l’est s’estén una àrea muntanyosa (monts del Banat), amb vessants coberts pel bosc i amb dipòsits de mineral de ferro i de carbó, base d’una indústria siderúrgica i metal·lúrgica local. El principal centre econòmic i cultural és Timişoara (Romania). Conté una gran barreja de poblacions: magiars, serbis, eslovacs, romanesos i alemanys, bé que des del 1945 aquests darrers han disminuït considerablement.
El 1552 els turcs arrencaren dels hongaresos el control d’aquestes terres, que ocuparen fins el 1718, en què pel tractat de Passarowitz passà a poder dels austríacs. Durant el període de domini turc el Banat, de regió fèrtil i pròspera, havia esdevingut un lloc desolat; per això calgué recórrer a colons alemanys, que contribuïren a la recuperació. La regió ha estat repartida entre Hongria, Iugoslàvia i Romania des de la Primera Guerra Mundial.