El 1946 esdevenia el Banc Atlàntic SA, sota el control de Joan Claudi Güell i Churruca, el qual el vinculà als països d’Amèrica Llatina, en virtut de la relació que hi mantenia com a president de la Cia. Transatlàntica. El 1961, tres anys després de la seva mort, el banc passà a mans d’un grup presidit per l’industrial català Casimir Molins, el qual inicià una forta expansió geogràfica i de dipòsits. Promogué el 1963 la creació de la Unió Industrial Bancària —Bankunion—, un banc industrial del qual després se separà. El Continental Illinois Bank, de Chicago, hi tingué una participació minoritària, que vengué a RUMASA (1977), la qual, tot i augmentar la participació, mai no arribà a tenir-ne el control total. Amb l’expropiació de RUMASA (1983), totes les accions del banc foren igualment expropiades. El 1984 el banc fou subhastat i adjudicat a un consorci araboespanyol (Arab Banking Corp., Banc Àrab Espanyol i Banco Exterior de España) i el 1985 els antics accionistes foren indemnitzats. Encapçala un grup de set empreses espanyoles i 4 d’estrangeres i té sucursals als EUA, Portugal i a sis països llatinoamericans, entre d’altres. El 2004 fou adquirit pel Banc Sabadell, i com a resultat aquest canvià la denominació per Sabadell Atlàntic .