La seu és a Washington DC, EUA. Fou creat el 1945 pels aliats després de la Segona Guerra Mundial. El 1947 féu els primers préstecs, destinats a la recuperació econòmica dels països europeus que havien pres part en la guerra. A partir del pla Marshall (1948), finançà projectes per a països en via de desenvolupament. Els òrgans rectors de la institució són l’assemblea de governadors, cadascu dels quals representava el 1997 un dels 180 estats membres, i, pel que fa als assumptes corrents, una junta de 24 directors executius, cinc dels quals pertanyen als cinc països amb més participació en la institució, que el 1996 eren els EUA, el Japó, Alemanya, França i la Gran Bretanya; la resta representen grups de països. Els vots dels directors són ponderats pel pes de la participació del país o grups de països en el capital total del banc. El president de la junta de directors és alhora cap de l’assemblea de governadors. A més de les subscripcions dels països, el banc obté recursos de la venda d’obligacions i de la de participacions en préstecs. El BIRD encapçala el grup del Banc Mundial . L’estratègia del banc parteix de la situació concreta de cada país candidat a rebre l’ajuda per tal d’elaborar plans de desenvolupament específics, la realització dels quals és sotmesa a un seguiment. Entre els projectes més destacats hi ha els relatius a agricultura i desenvolupament rural, educació, planificació familiar, nutrició, creació d’infraestructures per a les zones urbanes i increment de la productivitat de les indústries petites. Amb tot i això, les àrees especialment ateses són els sectors de l’energia, els plans d’ajustament estructural i les investigacions agronòmiques. Des del 1990, el BIRD té també una important participació en les economies dels estats de l’antic bloc comunista.