Després de l’assassinat del seu marit Salomon Bandaranaike (1959), assumí el lideratge polític del Partit de la Llibertat i assolí una gran victòria en les eleccions del 1960, cosa que li convertí en la primera cap de govern del món. Reforçà el socialisme i el no-alineament iniciat pel seu espòs, cosa que determinà l’abandonament del Commonwealth i la fugida de les multinacionals del Sri Lanka. Després d’un període a l’oposició (1965-70), tornà al poder, sufocà violentament dues insurreccions populars (1971 i 1974) i fou derrotada pel conservador Partit d’Unió Nacional el 1977. El nou govern li imputà abusos d’autoritat i corrupció i, el 1980, la privà dels seus drets polítics fins el 1986. Del 1994 al 2000 ocupà la presidència del país. La seva filla Chandrika Bandaranaike Kumaratunga (Colombo, 1945) fou elegida el 1994 primera ministra pel Partit de la Llibertat, càrrec que obtingué novament en les eleccions del 1999. A l’agost del 2000 dimití el càrrec de primera ministra per raons de salut.