És travessada per nombrosos canals, que arriben fins al centre modern. La part antiga, construïda sobre una illa artificial, es compon d’edificis baixos, bastits en carrers estrets i tortuosos. Els primers barris moderns foren construïts entorn del palau reial, però s’han estès per altres sectors. Principal centre econòmic de Tailàndia, la població treballa, sobretot, en el sector terciari. Pel seu port passen el 95% de les importacions i el 75% de les exportacions. A causa de les aportacions fluvials, el port ha d’ésser drenat contínuament, motiu pel qual els vaixells de gran tonatge han d’atracar a l’illa de Sichang, a uns 40 km de la desembocadura. L’activitat industrial principal és la preparació de l’arròs; també hi ha serradores, fàbriques de paper i de sabó i indústria alimentària. Centre d’ensenyament superior: hi ha nou universitats. És seu de la Comissió econòmica per a Àsia i l’Extrem Orient de l’ONU. Bangkok és centre de comunicacions aèries (aeroport internacional de Donmuang) i ferroviàries internacionals. Pràcticament no adquirí relleu fins a la fi del s XVIII, quan el general Chao Phraya Chakri, vencedor dels birmans i fundador de l’actual dinastia siamesa, prengué el poder amb el nom de Rama I i escollí Bangkok (1782) per a substituir Thon Buri com a capital de Tailàndia. Des d’aleshores la ciutat acusà un desenvolupament considerable com a centre polític, econòmic i social. Durant la Segona Guerra Mundial (1941-45) estigué ocupada pels japonesos, els quals la convertiren en centre de proveïment. Entre els monuments és digne de menció el Wat Phra Keo, temple començat el 1785 i considerat una de les més belles pagodes budistes.
Vista de la ciutat de Bangkok i dels canals formats per les aigües del delta del riu Chao Phraya
© Corel Professional Photos