Tingué l’origen l’any 1929 en el pla Young i fou fundat el 1930. La depressió mundial dels anys trenta i també la moratòria del pagament de les reparacions de guerra alemanyes des del 1931 dificultaren les operacions. Des d’aleshores s’orientà vers la cooperació monetària entre els bancs centrals i les autoritats monetàries dels estats membres. Després del 1945, i amb el naixement d’altres organitzacions internacionals de cooperació econòmica, les operacions del BPI han evolucionat d’acord amb les noves necessitats. Actua com un banc, amb certes limitacions, bé que, normalment, relacionant-se amb bancs centrals. Entre els anys 1970 i 1982 ha tingut nombroses adaptacions que li han estat demanades pel Grup dels Deu (RFA, Bélgica-Luxemburg, Canadà, EUA, França, Gran Bretanya, Països Baixos, Itàlia, Japó i Suècia) i Suïssa, membres de l’entitat. A la fi del 1982, el seu paper promotor de la cooperació monetària internacional implica les activitats següents: organitzar reunions entre representants dels bancs centrals dels estats membres per a tractar dels mercats de l’or, dels canvis de monedes, de les euromonedes i dels problemes monetaris i econòmics que els afecten; seguir amb atenció l’evolució bancària internacional; fer estadístiques del finançament dels excedents i dèficits exteriors del Grup dels Deu; fer de secretariat del Comitè de Governadors de les banques centrals de la CEE (dins aquest punt cal fer esment del paper important que fa com a agent del Fons Europeu de Cooperació Monetària, en la gestió del Sistema Monetari Europeu); fer de secretariat del Comitè de Regles i Pràctiques de Control d’Operacions Bancàries; elaborar informacions econòmiques internacionals. A més, actua com a secretariat de nombrosos grups d’estudi sobre problemes de tècnica bancària, de finances i de control d’operacions en l’àmbit de les relacions entre els estats membres i entre aquests i algunes organitzacions internacionals.