De família noble empobrida, exercí de metge a Archidona i a Antequera. La seva obra participa de les característiques del Renaixement i del primer barroc, i hi utilitzà tant el metre tradicional com l’italianitzant. Escriví Las lágrimas de Angélica (1586), poema èpic en octaves inspirat en l'Orlando furioso, de Ludovico Ariosto, l'Égloga de las hamadríades, composició lírica on ja hi ha aspectes de caràcter gongorí, etc. En vers tradicional adaptà les faules Vertumno y Pomara i Acteón, inspirades en l’obra ovidiana.