Situació i presentació
És situat a l’extrem NE de la comarca i penetra dins de l’Urgell, comarca de la qual se segregà el 1988. És constituït per dos sectors separats per terres d’Anglesola, a poc més d’1 km de distància l’un de l’altre. El primer sector comprèn Barbens, cap de municipi, i el seu agregat el Bullidor. Té forma quadrada i 4,2 km2 d’extensió; es caracteritza per la seva gairebé perfecta horitzontalitat i constitueix una plana que davalla suaument de llevant a ponent, amb un pendent inferior a l’1% i una altitud mitjana de 285 m. Limita amb els termes urgellesos de Tornabous, Puigverd d’Agramunt i l’enclavat de Tornabous (el Tarrós) al N, amb el d’Anglesola a l’E, amb Bellpuig al S, i a l’W amb Ivars d’Urgell, aquest darrer de la comarca del Pla d’Urgell. L’altre sector, ja dins de la comarca de l’Urgell, és l’enclavat d’Aguilella, que té 3,1 km2 d’extensió i també és pla. És envoltat pels termes de Tàrrega (E-S), Anglesola (SW) i Tornabous (W-N). A més, el municipi comprèn les partides de la Creu (E), Fontanelles (NE) i les Closes (NW), al voltant del nucli de Barbens, i les més llunyanes de los Cortals (E), la Creueta (NE), els Quadrons (N) i les Eres (NW). Discorre pel terme el Canal d’Urgell, séquies i desguassos, alguns dels quals corresponen a antics reguers. Una carretera local comunica Barbens amb l’A-2 (de Barcelona a Lleida), a l’altura de Bellpuig, i amb la C-53 (entre Tàrrega i Balaguer), a Tornabous. Una altra carretera porta a Ivars d’Urgell i Vallverd.
La població i l’economia
Les dades de població més antigues són les corresponents als fogatjaments medievals del 1365 i el 1380, els quals donen 7 i 8 focs respectivament per al Bullidor. L’any 1553 Barbens tenia 28 focs i el Bullidor, 8 focs. El 1718 hi havia 89 h i 8 h respectivament, 150 h i 36 h el 1830 i 101 h i 31 h el 1842, mentre que el 1857 a Barbens ja n’eren 511 h. La superació de la petita davallada que indiquen les dades del segle XIX continuà amb empenta (631 h el 1887), i al començament del segle XX ja s’arribà als 812 h, quantitat que encara augmentà fins el 1936 (960 h). A partir d’aleshores s’inicià una regressió —només superada el 1950, que amb 996 h fou el moment de màxim creixement— que es mantingué fins a la fi del segle XX: 933 h el 1960, 812 h el 1970, 786 h el 1981, 793 h el 1991 i 742 h el 1999. A partir del 2000 es registrà una notable recuperació: 808 h el 2001 i 832 h el 2005.
L’economia de Barbens s’ha basat tradicionalment en el sector primari, i el percentatge de població ocupada, tot i la certa davallada dels darrers anys del segle XX, es troba molt per sobre de la mitjana catalana. Els principals conreus són els cereals (panís i blat) i els fruiters (poma i pera) a més de l’alfals. La ramaderia complementa l’agricultura i es dedica principalment a la cria de bestiar porcí, tot i que també destaca la de boví. L’aviram, que havia estat important, i l’oví, pràcticament han desaparegut. La indústria és representada per algunes empreses de tipus familiar, entre les quals sobresurten dues empreses constructores.
A l’octubre es fa la tradicional Festa de la Poma, que celebrà la primera edició el 1984. Té com a finalitat la promoció d’aquesta fruita, amb l’exposició de les apreciades pomes de la localitat, i d’altres fruites (peres) i productes hortícoles; a més, també hi ha exposició de maquinària agrícola. La poma és una de les principals fonts de riquesa d’aquestes terres, i el 1991 s’aconseguí la denominació de qualitat Poma del Pla d’Urgell.
El poble de Barbens
Santa Maria de Barbens
© MPG
El poble de Barbens, a 283 m d’altitud és a tocar, a l’extrem del SW del terme, del nucli de Seana, que pertany al municipi de Bellpuig, però a la pràctica és un barri de Barbens. El nucli primitiu es pot situar a la plaça Major amb l’església, el castell i les cases que la voltaven. Dintre aquest sector cal esmentar l’existència d’edificacions que disposen d’elements dels segles XVII i XVIII. El creixement demogràfic motivà la construcció de nous edificis, principalment a la banda de migdia i de ponent d’aquest nucli primitiu. L’església parroquial, dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu, és d’origen romànic (segle XIII) per bé que té la data de 1686. L’església així com el castell, han sofert obres de restauració. El castell o comanda de Barbens és un casal residencial fortificat dels templers, que es va aixecar al segle XV i que ja havia estat restaurat el 1733.
Les festes majors de Barbens se celebren el 15 d’agost i el 8 de novembre, que commemora la festivitat de Sant Roc.
Altres indrets del terme
El Bullidor és un llogaret al N del terme i a menys de 2 km del cap municipal. El 1787 tenia 62 h; actualment resta deshabitat. Hi ha una antiga creu de terme de la qual, in situ, solament resta la base i una part del fust escapçat. La part més notable del conjunt, datat el 1546, és la que constituïen el capitell i la creu, que es conserven fragmentàriament a l’ajuntament de Barbens. El capitell, amb figures de sants, inclou dossers de considerable alçada que coronen les imatges i envolten el calvari. La particularitat més destacable consisteix en dos braços secundaris en forma de canelobre que compliquen el disseny bàsic de l’eix horitzontal de la creu.
El lloc és conegut des del temps de la conquesta. Al segle XII pertanyia a Arnau de Formiguera, i la seva esposa Guilla en féu alguna donació a la comanda de templers de Barbens. Al principi del segle XIV es considerava una senyoria dels Anglesola; però en els fogatjaments del 1359 figura com un domini de Montsonís. Segons que sembla fou una senyoria que canvià sovint de mans, ja que a la fi del mateix segle XIV en fou senyor el ciutadà de Lleida Francesc del Bosc i el 1483 la comprà Dalmau de Copons; la baronia del Bullidor passà als Massot al segle XVII. L’enclavament d’Aguilella està format per un petit nombre de cases; prop d’una d’aquestes hi ha una capella. El nom d’Aguilella surt en l’acta de consagració de l’església de Guissona (1099) juntament amb la de Barbens. Sembla que en el moment que es dissolgué la comanda templera de Gardeny, i els seus béns i d’altres passaren a l’orde de l’Hospital, el terme d’Aguilella passà a ser una dependència de la comanda de Barbens. Hi ha un document del 1619 segons el qual el comanador arrendà els delmes de Barbens i d’Aguilella.
La història
Barbens fou conquerit pel comte Ermengol IV i ja es fa esment del terme en l’acta de consagració de l’església de Guissona el 1099. El 1164 Gombau de Ribelles, magnat del comte d’Urgell, i la seva muller Marquesa donaren el lloc de Barbens al comanador de Gardeny de l’orde del Temple. Entre el 1164 i el 1168 es creà la comanda de Barbens i foren els seus primers comanadors Ramon Barrufell i Miró de Trilla. La institució rebé moltes donacions. Un dels primers patrimonis que tingué Poblet al Pla de Mascançà fou una granja a Barbens, però, a causa dels problemes constants amb els Anglesola, el monestir decidí d’arrendar-los-la; era l’any 1304. Deu anys més tard el papa Climent V dissolgué l’orde del Temple i el seu patrimoni passà íntegrament al patrimoni de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
La comanda de Barbens, integrada en el Gran Priorat de Catalunya, rebé totes les dependències i les possessions de Belianes, Penelles i Aguilella; Jaume de Ribelles fou el nou comanador. El gran prior de Catalunya tenia la plena jurisdicció i el mer i el mixt imperi sobre Barbens. La comanda va ser restaurada el 1733 pel comanador Manuel de Montoliu i Boixadors, renovació de la qual avui encara es conserven testimonis arquitectònics.