Jaspert de Barberà

(?, segle XIII — ?, segle XIII)

Militar procedent de la zona de les Corberes, fronterera entre Catalunya i Occitània.

L’any 1223 lluità al servei del comte de Rosselló Nunó Sanç contra Guillem de Montcada, en defensa de Perpinyà, i el 1229 es destacà en la conquesta de Mallorca. Adepte del catarisme, detingut per la inquisició i condemnat, només aconseguí d’escapar-se'n gràcies a l’ajut de poderosos amics rossellonesos. Fins el 1246 no obtingué del bisbe d’Elna l’absolució, confirmada per Innocenci IV el 1247, a instància del rei Jaume I. Tanmateix, no abandonà la seva ideologia. Des del 1242 prengué a les seves mans el govern del vescomtat de Fenolleda, en nom de l’hereu Hug de Fenollet. Els francesos procuraren d’apoderar-se dels castells d’aquesta zona, fins que, pel maig del 1255, posaren setge al castell de Querbús, últim refugi del càtars escapats de la plana; defensat per Barberà, i gràcies a l’ajuda que rebia del Rosselló, aguantà el setge dels francesos, però Oliver de Termes, cavaller occità passat al camp de Lluís IX de França, preparà una emboscada a Jaspert de Barberà, el qual, presoner, obtingué la llibertat en canvi de la rendició de la seva fortalesa. Aquest triomf influí en el tractat de Corbeil, signat tres anys després.