Conegut amb el nom de ploma de Xesc Barceló, signà alguns textos amb el pseudònim Max Bob. Col·laborador en diversos muntatges teatrals, publicà, com a poeta, Horitzons de pedra (1969, premi Ciutat de Manacor). Com a dramaturg, és autor de les obres El duc Meu-Meu (1978, estrenada el 1977, premi Ciutat de Granollers de teatre 1971) i Entraré de nit (1980, premi Ciutat de Sabadell de teatre 1972). També conreà la narració amb La sabata de l’emperador Orfran (1974) i Bang! o la bona estrella (1982), i amb les novel·les El paratge de l’aranya (1973), L’illa de Saturn (1991), amb Eduard Cortés Lletget, Casa de troncs a la muntanya (1993), Arnau, els dies secrets (1994) i El mirador dels secrets (2007).
Com a guionista televisiu signà, entre d’altres, guions i sèries dramàtiques, en solitari o en col·laboració, com Terra d’escudella (1976-77, primer programa infantil en català a Televisió Espanyola), Mecanoscrit del segon origen (1985), Arnau (1994, premi de la Institució de les Lletres Catalanes audiovisual 1995), Sitges (1996-97), Laura (1998), Les veus del Pamano (2009) i Barcelona, ciutat neutral (2011). L’any 2004 rebé el guardó dels Guionistes Associats de Catalunya per la seva trajectòria professional.