Col·laborador i home de confiança de Manuel Azaña, milità a Izquierda Republicana. Fou diputat durant la Segona República, representant espanyol a la Societat de Nacions, ministre d’estat (febrer del 1936), president accidental del consell de ministres (abril del 1936), ambaixador a l’Uruguai i ministre de finances del govern republicà a l’exili. Actuà com a advocat defensor en el procés contra Lluís Companys i altres membres de la Generalitat davant el Tribunal de Garanties (maig del 1935). Autor de Francisco de Vitoria y su obra i, amb el seu germà Camilo Barcia, de Nuestra obra colonizadora en América i de Codificación progresiva del Derecho Internacional.