El 1606 abandonà el seu país; anà de primer a París i després a Roma (1616). El 1609 publicà l’obra pòstuma del seu pare, William Barclay, De potestate papae, a la qual respongué el cardenal Bellarmino, i sortí en defensa de les tesis gal·licanes paternes amb Publicae vindiciae (París, 1612). Fou l’autor d’una obra al·legòrica contra les guerres religioses, Argenis (París, 1621), molt traduïda i reeditada. Conreà la poesia i la prosa satírica, ambdues en llatí. Amb el pseudònim d'Euphormio Lusininus, escriví Satyricon (1603-07), contra els jesuïtes.